Rondarium

El reial monestir de Santa Maria de Poblet forma part, juntament amb el de Santes Creus i el de Santa Maria de Vallbona de les Monges, del conjunt de monestirs cistercencs establerts a la Catalunya Nova a la segona meitat del segle XII, com a instrument de reorganització i repoblació de les noves terres conquerides per la monarquia catalano-aragonesa als musulmans. Pels seus excepcionals valors històrics, arquitectònics i artístics, l’any 1991 fou declarat “Patrimoni de la Humanitat” per part de la UNESCO. La seva història es remunta a l’any 1151, quan el comte Ramon Berenguer IV va cedir a l’abadia de Fontfreda (prop de Narbona) uns terrenys a la Conca de Barberà per tal de fundar un monestir cistercenc. La primera comunitat constituïda, dirigida per l’abat Guerau, data de l’any 1153. La comunitat, protegida pels reis i les cases nobles més importants del país, va tenir una vida molt pròspera durant els segles XII i fins al XVIII, amb possessions territorials i dependències que s’anaren extenent al llarg de tota la Corona Catalano-Aragonesa. Aquesta situació es va reflectir en les construccions que s’anaren edificant en el conjunt monàstic. A partir del segle XVIII, la comunitat decaigué en una progressiva decadència que culminà amb l’exclaustració el 1835. En aquell moment habitaven el cenobi uns 70 monjos. L’abandonament forçós del monestir va provocar el seu saqueig i destrucció que durà fins l’any 1930, quan s’iniciaren les obres de restauració del conjunt gràcies a l’activitat del mecenatge exercida pel Patronat de Poblet, presidit per Eduard Toda. El 1940, els monjos cistercencs van retornar al monestir i el 1945 es refundà la Germandat de Poblet.

L’any 1.984 es declara Paratge Natural d’Interès Nacional una part de la vall del Monestir de Poblet (Llei 22/1.984, de 9 de novembre) i, per tant, el bosc de Poblet passa a tenir un règim de protecció especial i és gestionat per l’administració autonòmica fins als nostres dies. L’objectiu és conservar i defensar el medi, preservar el paisatge i restaurar el patrimoni del marc natural que envolta el monestir de Poblet. Situat als termes municipals de Vimbodí i Poblet i de l’Espluga de Francolí, és un espai molt lligat a la història del monestir de Poblet. El Paratge Natural de Poblet té una vegetació molt variada i frondosa: pins blancs, pinasses, pins rojos, alzines, roures de fulla petita, castanyers, cedres, avets, oms, serveres, arboços i fins i tot algunes sequoies. De la massa forestal en destaquen la roureda de roure reboll, per ser l’única existent a Catalunya i la presència de teix i boix grèvol, espècies protegides. Pel que fa a la fauna, hi podem trobar algunes de les àligues i dels mussols més representatius de la muntanya mediterrània, cabirols, porcs senglars, genetes, teixons, esquirols, conills, llebres i guineus entre moltes d’altres espècies. A la riquesa natural que conté el bosc de Poblet, cal afegir-hi l’important llegat cultural i arquitectònic com són els pous de gel, les cases forestals o les antigues carboneres. L’altitud del Paratge oscil•la entre els 400 m de les parts més baixes fins els 1.201 m del Tossal de la Baltasana.

Les muntanyes de Prades són un conjunt de serres de la Serralada Prelitoral que ocupen una extensió de 30.726,39 Ha (307,26 km). Estan formades predominantment per roques calcàries i dolomies, amb gran presència de pissarres i conglomerats Les muntanyes de Prades han estat sotmeses a una intensa explotació que n’ha causat el deteriorament progressiu. Malgrat això, s’hi conserven encara algunes peculiaritats; entre les botàniques, les més importants són la presència, única a Catalunya, de colònies de roure reboll (Quercus pyrenaica), a 900 metres sobre terreny silici, i la supervivència del frondós bosc centenari de Poblet. La vegetació predominant és l’alzinar amb marfull per sota de 750 metres. També es troba alzinar muntanyenc i carrascar. A les zones obagues creix el roure martinenc. Als altiplans calcaris creix el roure valencià, el pi roig i la pinassa. A les obagues de zones altes creixen teixedes amb abundància de grèvol. A terres baixes es troba el pi blanc i el pi pinyer introduïts per l’home. Els castanyers, molt típics d’aquestes muntanyes, també varen ser introduïts per l’home.

La Conca de Barberà és una comarca situada a l’interior de la província de Tarragona. Té una extensió de 650,24 km2 i un total de 22 municipis dels quals, el més gran és Montblanc, la capital de la comarca. Geogràficament, es divideix en tres sectors: la Baixa Segarra al nord especialitzada en l’agricultura de secà, la zona compresa en la conca dels rius Francolí i Anguera on trobem les grans extensions de vinya de la comarca i el sector de les muntanyes de Prades. Diferents testimonis, com són les restes trobades a la Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí, al jaciment del Molí del Salt a Vimbodí o les pintures rupestres Patrimoni de la Humanitat de Montblanc, demostren la presència dels éssers humans a la zona des de la prehistòria. Posteriorment, hi van habitar els ibers, els romans i els musulmans. Al segle XII, un cop reconquerides les terres pel comte Ramon Berenguer IV, es fundaren tant el monestir de Poblet com la vila de Montblanc que amb el temps, al segle XIV, esdevindria la setena ciutat de la corona en número d’habitants.

La Ruta del Cister és una expressió que identifica un territori concret format per les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Urgell i els seus 65 municipis. És una marca turística que es va crear l'any 1989 amb la voluntat de dinamitzar turístic i econòmicament aquestes tres comarques. El seu nom es deu al fet que el patrimoni artístic i cultural de cada una d’aquestes comarques té un monestir cistercenc: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges. Els tres monestirs cistercens són l’esquer de La Ruta del Cister però aquesta marca va més enllà dels monestirs, de la seva monumentalitat i sobrietat, ja que descobreix unes comarques amb tradicions pròpies, una riquesa de paisatges.... A partir de l’enllaç dels tres monestirs, el visitant pot descobrir un territori ric en cultura, patrimoni, natura, vins i caves, festes i tradicions, artesania...